29 abr. 2013

Accidente metro Valencia

Anoche pude ver en lasexta un reportaje sobre el accidente de metro en Valencia, un accidente donde hubieron 43 fallecidos, y muchos heridos.
Al ver el reportaje me quedé helada y de piedra, me emocioné muchísimo.
¿sabéis por qué? porque yo tenía que coger casualmente ese día a esa hora, ese metro!!!! No lo hice y ahora vivo para contarlo.
He de reconocer que me sorprendió mucho ver ese reportaje ya que en los medios de comunicación hablan de muchas cosas pero no oía yo que trataran este tema, lo cual me sorprendía.
cuál fue mi asombro que según el reportaje que ví detras del accidente ha habido una serie de irregularidades, la más importante para mi es "el encubrimiento de la verdad", escurrir responsabilidades.
Me averguenza y me duele profundamente que los mandamases de mi ciudad no quisieran dar explicaciones y hablar con el reportero, la ciudadanía merece saber y conocer por boca de sus dirigentes. TERRIBLE !!!!
No he podido evitar mandar un Email a la asociacion de víctimas metro 3 julio comunicandoles mi más sentido pésame y mi apoyo. Y quería que supiesen que aunque desconocía que todos los dias 3 de cada mes se manifiestan en la plaza de la virgen, no todo el mundo a olvidado, yo no he olvidado, sino que no se ha dado a conocer demasiado la noticia. en multitud de ocasiones lo pensaba...ostras del accidente de Valencia no se escucha nada....
En recuerdo a las víctimas y a esta gran tragedia, de la que todos los usuarios del metro valencia podríamos haber sido partícipes, deseo plasmar en este blog noticias relacionadas con este terrible suceso, suceso que parece no tener responsables ni tan solo cargos públicos que nos expliquen a los ciudadanos.

Os dejo aquí algunos enlaces que os ayudaran a conocer las irregularidades que denuncian la asociación de víctimas.
http://asociacionvictimasmetro.blogspot.com.es/
http://ecoteuve.eleconomista.es/programas/noticias/4784918/04/13/Asi-repaso-Salvados-el-accidente-del-Metro-de-Valencia-y-como-lo-oculto-la-Generalitat-Valenciana.html
Como ciudadana doy las gracias al reportaje por enseñarnos cosas que la población desconocíamos por completo. Dejo este blog a la disposición de todo aquel que quiera aportar noticias relacionadas con la gran tragedia.
Y una vez más repito que siento muchísimo la pérdida de vuestros familiares.
Un gran abrazo!!!!

27 abr. 2013

Ayuda para la famila de Miguel !!


Este es el caso de una familia en grave situación económica, y con hijos. Van a hacer un concierto solidario y como es en Madrid y algunos de vosotros sois de la zona igual os interesaba conocer el caso o tenéis a algún conocido que puede echar una mano!!
Decidí ponerme en contacto con Miguel.
No conozco en persona a Miguel pero si he podido estar en contacto con él, a través de la red social. Como ciudadana me duele mucho ver esta situación y al ritmo que vamos TODOS SOMOS ELLOS.
Os dejo aquí abajo la información. Un beso a todos!!!

AYUDA A MARI ANGELES Y MIGUEL !!!!!
Os contaría yo misma el caso de la terrible situación de deshaucio que debido a la crisis sufre esta familia pero mejor os lo cuentan ellos en este video en el programa de AR. http://www.telecinco.es/elprogramadeanarosa/secciones/testimonios/mari-angeles-miguel-luchan-por-no-perder-casa_2_1594455032.html
Puedes ayudarlos de muchas formas y maneras, una de ellas podría ser a través del trabajo de Miguel, con sus preciosas obras que tiene expuestas en su 

El fin de semana que viene hay un concierto para ayudarles entra en
Si crees que puedes ofrecer algo a esta familia no dudes en ponerte en contacto con ellos porque ELLOS SOMOS TODOS!!! 
Desde aqui mando un fuerte abrazo a todos, y en especial a la familia de Miguel.

26 abr. 2013

Relato de una ciudadana -Ansiedad-


ANSIETAT

Aquest relat està escrit el 27 de Febrer de 2007 i és una denuncia on jo vull rebutjar la societat actual sobre la forma existent per a trobar una merda de treball. Sóc una jove de vint-i-quatre anys a punt de terminar la Diplomatura de Treball Social i estic indignada però que molt indignada al veure tanta falsedat i tanta emprenyadora a l´hora de fer una entrevista de treball. Vull especificar que jo opto a treballs on es suposa que no és necessària res especialitat acadèmica com per eixample caixera de supermercat i reposadora, o per a la recepció en qualsevol fàbrica per a atendre el telèfon i a més realitzar tasques específiques de auxiliar administrativa també vaig deixar Currículum Vitae per a ser dona de la neteja ( on també me exigeix tenir experiència de al menys sis mesos en altre lloc),  pizzera, teleoperadora, comercial de ventes, per a treballar al carrer en un estand publicitari donant informació de importants companyes telefòniques o qualsevol altra coseta. Vaig anar a oferir els meus serveis a tots els supermercats de la zona, totes les tendes de roba, telefonia ,sabateries,  perfumeries, fruiteries, tendes de electrodomèstics, immobiliària, forns, conegudes pizzeries i majoria de fàbriques situades al llarg de la carretera de Madrid fins la localitat de Chiva també vaig repartir Currículums cap les pobles dels voltants de València tant cap el nord com al sud com Torrent, Picanya, Paiporta, Manises, Quart de Poblet, Benetusser, Cataroja, Ribaroja, Almàssera, Massamagrell fins Rafelbunyol. 

Jo tants sols desitjava i desig trobar treball encara que tants sols fora per  a temps parcial, es a dir, treball de poquetes hores al dia o mitja jornada, jo tinc que treballar per aconseguir diners per pagar-me la matricula de aquest curs 2006-2007 i a més volia apuntar-me a una acadèmia per a estudiar oposicions per a qualsevol càrrec com es el cas de zelador per a un hospital, ja se que tots vosaltres es preguntareu  -“ui això no té cap relació amb Treball Social  !!!”. – ja ho se però l¨important per a mi es aconseguir en el futur un treball per a tota la vida i uns diners segurs a fi de mes ja que en mi casa estem passant verdaderes penúries per subsistir pot ser degut a que mis pares es troben els dos en el Inem des de fa sis mesos per que la empresa on han treballat tota la vida va trencar-se i tots els empleats foren al carrer i ni tants sols van rebre la liquidació corresponent ja que l”empresa es va donar com insolvent.

-“¿INSOLVENT??¿ COM QUE INSOLVENT ??NO POT SER MARE es impossible ¿Què anem a fer?” – vaig cridar jo quan vaig assabentar-me. “OHHH  DÈU MEU, DÈU MEU ¿PER Què ?¿QUÈ TE HEM FET NOSALTRES PER A AIXÒ? SOM CINC BOQUES PER A ALIMENTAR ELS MEUS PARES, LA MEUA GERMANA AMB DOTZE ANYS I EL MEU COSÍ AMB CINC ANYS QUE VIURE AMB NOSALTRES DES DE QUE VA MORIR EL SEU PARE.

Realment jo desig escriure toto açò per a donar a conèixer la meua pròpia història que fa més llàstima, que cap altra cosa, per tants obstacles que em posen per a una feina de especialització cero. Dons ara contaré la millor part de la meua història que es la part de totes les entrevistes de treball que he realitzat sense èxit.

La meua inquietud va començar al mes de setembre del any 2006 ja que es quan m”havia posat seriosament a repartir Currículums per tota València tant per internet com desplaçant-me jo als llocs on podia existir oportunitat per trobar treball com és el cas dels llocs que he anomenat abans.

A moltes llocs anava amb el meu xicot ja que ell també cercava feina per que treballa des de fa cinc anys en una empresa on li fan contractes de tants sols sis mesos al any tot això per a no fer- lo fix en la empresa.

 A la actualitat criden telefònicament per a realitzar una primera entrevista personal per fer selecció o crivell de personal, i si pots passar-la després va la segona on molta gent se queda en el carrer tants sols amb un -“Gràcies per vindre ja et cridarem si eres seleccionada per a la nostra tasca i si reuneixes totes els requisits que nosaltres necessitem ”-  d”acord moltes gràcies i bon dia – jo respon.

La meua indignació ve de que al llarg de tantes entrevistes he topat amb moltes entrevistador i moltes formes diferents de realitzar les entrevistes, i preguntes molt variades que a vegades desprès de sentir-te tan insignificant i manipulada davant d”aquesta gentola me donen ganes de manar a fregir espàrrecs a tots.

Casos pràctics que em van ocórrer freqüentment en una entrevista de treball en aquests últims mesos;

(A continuació son fragments de diàlegs que jo he mantingut amb els diferents entrevistadors al llarg del temps. Vull remarcar que no vaig donar ningú nombre de cap empresa ni entitats col-laboradores amb elles que m¨han fet les entrevistes ja que no pretén fer publicitat negativa de ningú ni cap comentari que puga molestar  o fer malbé a res de res. No critico ni pretén posar en qüestió a ningú, es a dir, ni a les entrevistadors ni a cap empresa tants sols manifest la mala forma que, segon em sembla, fan aquest tipus de coses les entitats. Per a tants sols un post de treball no poden marejar a la gent de tal forma com estan fent-lo actualment tot el món segurament coneixeu a algú o a més de uno que tinga el mateix problema que jo.

Rebuig aquest perque a més que jo en mi Currículum ja tinc escrit tots els meus dades com es la adreça, noms,cognoms, telèfons, estudis acadèmics, estudis complementaris, fotografia i especifico en últim lloc quan de temps he treballat en altres empreses, el nom de les empreses i la meua funció en elles. A més de tot això també especifico que torn m¨agradaria tindre o que torn es el que puc anar a treballar.

Aleshores no compren per què ens fan tot això.

E --à entrevistador                 Jo------à es lo que respon jo a la persona

-       Cita per a recepcionista de una empresa de construcció
- Era dilluns a les nou del mati i jo estava convalescent de la setmana passada havia estat amb molta febre de dilluns a dissabte. Dons era el primer dia que eixia al carrer i encara me marejava i em dolia tot el cos. Quan vaig arribar al polígono industrial després de vint minuts en cotxe, la recepcionista me diu que no hi havia hui entrevistes per que ja estava el post ocupat per altra xica i a més la encarregada de fer-me l”entrevista estava malalta i  estava en el llit.  -¿En el llit? Ai tinc que estar jo que me vaig alçar expressament del llit  amb un poquet de febre encara havia tingut que conduir-  per que el divendres em va deixar molt claret la secretaria que anava eix dia a eixa hora o ja era impossible altre dia, jo com bajoca i desesperada ai estava veient amb els ullets plens de llàgrimes com altra vegada sabien  burlat de mi. Clar jo no estic en condicions de perdre ninguna oportunitat de feina o sino no puc menjar.
-       Cita per a teleoperadora en una mitjana empresa:
- (E)  Hola bon dia – salutació amb una encaixada de mans - el meu nombre es TAL . Si et pareix bé comencem d¨acord?  A veure (amb els ulls fixes en el meu Currículum) ¿Ui no te vosté ningú curs de marketing veritat ?
-  (jo) No senyor no tinc
-  (E) ¿ I de mecanografia tampoc veritat?
-  (jo) No però jo escriu molt ràpid a ordinador però no tinc títol. Experiència molta en aquest sector.
-  (E)  Ai senyoreta el llament molt però busquem a algú que tinga algú de aquests dos cursos
-  (jo) Ah entenc, és clar però en el anunci de internet tot això no se especifica sols posava gent amb algú tipus de experiència en el àrea de telèfon i jo clar tots els meus treballs han tingut relació amb ell. A més no es fa menció de cursos ni de altra coseta, per això vaig decidir deixar mis dades.
-  (E) Ja doncs serà error nostre lo llament molt, de totes formes ja te cridarem si hi ha altre vacant lliure que concorde amb el teu perfil, gràcies per vindre.
-  (jo) Ja clar dons bon dia (pense per a mi “aquest home m¨ha fet perdre temps, diners i tot per a dir-me que ha sigut error seu¿?)

-       Cita per venedora d¨articles de gama blanca
Un bo matí tenia cita per a anar a un centre comercial per a la tasca de venedora de electrodomèstics. Jo era cita  a les nou del matí i en això estava a les nou menys deu minuts, vaig anar al interior de la gran tenda i vaig preguntar a on es realitzaven les entrevistes, una xica molt cordialment em va dir a la vegada que senyalava amb el dit cap a un hall ple de gent jove – ¿per favor pots esperar amb les demés persones?- si es clar (vaig dir jo amb nerviosisme e inquietud). A les deu minuts de estar ací ve una jove que portava en la camiseta el logotip de la tenda i diu en veu alta - ¿ per favor quines veniu a fer la entrevista?
- de sobte tots vam alçar la mà i es produeix un lleu murmullo de veus
- bé a veure per ordre de arribar aneu entrant a mi despatx en grups de quatre persones, gràcies.
-  (tots ens quedem mirant uns a altres fins que es va organitzar dos grups per anar dins el despatx, a mi em va tocar el segon grup)- una vegada dins – A vore os vull explicar que el treball es a temps parcial i per atendre al pùblic¿os interessa a tots veritat? (jo pensant quan me fotre que nos traten com ovelles que no tenim res a perdre i encima se creuen els reis del mambo per que tenen el poder de admetre i seleccionar a la gent. ¿quina es eixa persona que me esta jutjant si jo serveix o no per al treball, ella qui es, què estudis tene? Jo sencerament crec que moltes vegades m”exigeixen experiència i estudis siendo que els primers que no tenen ni idea són ells.
- L¨entrevista va durar tres minuts ja que se limitaren a tornar a dir-nos el mateix que per telèfon i ens va explicar que estan fent moltes entrevistes a molta gent i tan sols hi ha una plaça aleshores si algú era seleccionats ens cridariem i tornariem altra vegada però ara per a parlar amb el cap de ventes i ell tornaria a seleccionar a la gent restant fins trobar al candidat perfecte.

-       Cita per a telefonista
- ¿Bon dia saps anglès?
- Si
- ¿pots parlar bé?
- Si pot defendre bé mes o menys i a l”hora de llegir-l”ho millor. Però en el anunci no es feia referència a l”anglès
- Ja però es per si de cas pot cridar un client estranger i . . . de totes formes necessitem una persona con un nivell de anglès elevat per no tindre cap problema.
- Bé espere que em done el treball, bon dia
( Desprès d”una setmana vaig cridar al lloc i me comuniquen que han aconseguit una persona anglesa nativa i això es i tot mes important que els cursos de secretariat que jo tinc)


-       Cita per a caixera en un conegut supermercat
Eren les quatre i mitja de la vesprada i jo tenia al dia següent un examen de Psicologia social però ahir em van cridar del supermercat per a fer una entrevista personal amb el encarregat. Jo li vaig dir que tenia un exam al dia següent ¿podem fer-la altre dia o desprès de l¨exam ? – No,no es que es urgent per que en vint-i-quatre hores tinc que contractar a algú- em va dir.
Eren ja les quatre i tenia l¨entrevista a les cinc i quart dons vaig deixar els meus llibres i apunts tancades i vaig a començar a vestir-me amb roba apropiada per a la ocasió.
Una vegada que vaig arribar al  lloc em vaig dirigir directament al despatx on hi havia dos xiques jovenetes en la porta com esperant. Jo vaig preguntar – hola¿estais per a fer entrevista? – em van assentir afirmativament amb el cap.
Jo pensé – Ea com sempre gent per a tot, aquestes xiquetes em sembla molt menudes, jo dubte que tingan els divuit anys.
Desprès de quasi vint minuts en la porta va arribar el meu torn per a entrar :
-       hola –vaig dir jo
-       hola bona vesprada, me dius el teu nom per favor?
-       Si, jo TAL
-       Ah molt bé ací està !!!!   he observat que has estudiat un títol universitari, veritat?
-       Si em queda ja poc ter finalitzar
-       Ah ja es que mira ací volem fer a els nostres treballadors indefinits, tu que penses d”això?
-       Doncs que això es meravellós per que en principi es lo que em fa falta.
-       Ja però escolta”m tu quan finalitzes els teus estudis i trobes treball de lo teu ens deixaràs a nosaltres per anar cap altre lloc, veritat?
-       (jo vaig pensar quest te cap de meló, ¿que llet diu? Doncs es clar que jo he estudiat per a ser el dia de demà algo més que la seua xupaculs, en aquest supermercat utilitzen a la gent per a multiuses son caixera, reponedora i xarcutera a la mateixa vegada i tot per tants sols quatre-cents euros al mes!! Quina vergonya em daria a mi ser aquesta persona que m”entrevista!! .
-    escolta crec que tu no dones el perfil que busquem. Millor ves-te a casa i estudia per a demà molta sort!! I gràcies per vindre!! En cas de ser seleccionada ja te lo diurem.
-       Ah bé moltes gràcies espere la seua telefonada. Bon dia. Adéu (
(¿Què ? ¿m”has fet vindre per a llegir davant meu el Currículum i dir-me que no ?   a vore ¿tu eres bajoca perdut o es que et falta un bullit?
No puc creure açò!!!!!  ).

-       Cita per a caixera-reponedora en altre supermercat
Era un matí a les nou, tenia altra entrevista amb altre supermercat. Vaig arribar dins del supermercat i vaig preguntar per l”encarregat me van dir que no havia arribat encara. Vaig decidir eixir a la porta mentrestant i parlar amb el meu xicot per telèfon. Joer son les deu menys quart i no e observat que ningú ha entrat dins el supermercat però vaig anar dins a veure que passa. 
Per segona vegada pregunte a la caixera –  ¿per favor ha arribat ja ?  - No encara no però no tardarà molt – em va dir
-       d”acord, gràcies.
-       ( Al lluny veig vindre un xicot molt jove amb ulleres, vestit-jaqueta negre i anant molt accelerat. Entra en la tenda s”acosta a la caixera i li diu quelcom en veu baixa, la caixera senyala amb el dit cap jo estava. El xicot me mira i em somriure.
-       Hola bon dia, el teu nom es?  per favor entra amb mi al despatx i assentat
-       D”acord gràcies
-       Bé a vore jo sóc el senyor Garcia l”encarregat de aquestes instal-lacions. Ací oferim treball de vint hores setmanals, possibilitat de contracte indefinit i con oportunitat de anar millorant el post de treball fins arribar a encarregat de tenda.  
¿ Què et sembla?
-       Molt bé
-       Però en el teu currículum posa que estudies a la universitat treball social ¿veritat?
-       Si correcte.
-       Ja ¿pots dir-me que es això? per que em posat desficiòs de això
-        A vore per fer-ho més fàcil Treball Social abans se l”anomenava assistent social es la persona que fa de intermediari entre una persona con problema  i l”estat.
-       No, no tinc ni idea mai he escoltat això!!
-       (¿què? ¿com es possible que a aquesta persona la tingan ací com màxim càrrecs si es mes inepte que ningú? Mare meua ¿aquesta persona es la que me té que jutjar a mi si tinc qualitats o no? Dèu meu ) .   A vore senyor Garcia el treball necessite agafar-ho, estic d”acord amb els horaris i amb tot en general espere la seua telefonada, d”acord?
-       Ah d”acord moltes gràcies per vindre senyoreta
-       De res gràcies a vosté
( vinga altra entrevista que a més de estar quasi una hora esperant per a desprès dos minuts dins d”ella i no me pregunten res sols tonteries que no té res a vore amb el càrrec a desempenyar. Aquest xicot es creu que per anar amb vestit-jaqueta, ulleres d”intel-lectuals i un “vosté” pot creure que els rest de gent ens xuclem el dit ). Pot ficar-se la llengua al cul.

-       Cita per a una famosa companya de segurs.
Em criden per telèfon a les dotze del matí y em diuen que aquesta vesprada a les set en aquesta adreça per a tenir un primer contacte i a vore si reuneixes les condicions adequades.
A les set vaig arribar al lloc. Hi havia altra xica jove abans de mi per a fer l”entrevista omplint un qüestionari. De sobte vaig escoltar una veu que em deia al lluny – hola vens a fer una entrevista?-   jo vaig buscar amb els ullets inquiets aqueixa veu.  ¿em diu a mi?  -si-  em va contestar. Jo vaig assentir amb el cap aleshores em va dir que omplira un qüestionari idèntic a la de la xica jove. En eixe qüestionari hi havia qüestions tan absurdes e intolerants com:
- ¿què tipus de vehicle té ? marca del cotxe
- Qui ofici té el seu pare, la mare i el seu espòs. ¿té fills?
- ¿Què tipus de salari es el que busca i quals son els seus ingressos mínims al any?
- ¿Què expectatives tens dins l”empresa?
- nombre de la seguretat social i D.N.I
Aquestes qüestions i altres vaig omplir per a poder fer l”entrevista. Tinc que dir que no em van preguntar  ni per els estudis que tinc ni per experiència laboral.
Un home em va dir que li siguera i em va fer tants sols tres preguntes llegint la fulla. ¿ui tots en la teua casa estén desempleats?¿Què expectatives tens?. Bé, ja tenim tots els teus dades la setmana que bé si has sigut seleccionada ja et cridarem. Bona vesprada.
( Mai em van cridar però lo que més em fotre no es que aqueixa vesprada me obligaren a no acudir a la universitat sinó que encima ells tenen tots els meus dades personals que em dona por que tingan per que ¿qui son ells per a tindre açò si jo no estic ací treballant?)

Aquest set eixamples son una petita mostra del tipus de coses que ens fan per ací les grans i medianes empreses. Jo he posat set però he fet moltes entrevistes més, però que moltes mes, i en conclusió es açò un resum de totes elles.
 De veritat que vergonya em dona tot açò mai vaig imaginar que me passarà a mi aquest si soc una xica normal con estudis, correcta i bona presencia.
 Després de varis mesos em sembla que en molts llocs on m”han fet entrevistes la feina o post ja estava donat a qualsevol conegut del entrevistador o persones del seu voltant però aquestes persones clar també tenen que justificar que fan el seu treball per a cobrar a fi de mes encara que siga a consta de prendre el pèl a tots nosaltres i fer que persones desempleats com jo tenim que perdre el temps cercant on es troba les oficines on me citen i fent perdre diners a gent com jo que no tinc ni per agafar el metre ni el bus. A vegades  he tingut que eixir una hora i mitja abans de la meua casa per anar  a peu als llocs per que l”últim euro me l”havia gastat el dia de abans en agafar el metre per a altra entrevista. Lo pitjor no es això sinó que clar a vegades tinc que anar a polígons industrials on no hi ha transport públic i sols en cotxe es pot anar, jo no tinc treball doncs impossible que puga comprar-me un cotxe. És el peix que es mossega la cúa.
Jo em considere una jove amb un nivell cultural de estudis universitaris, educada i correcta, físicament no soc cap modelo sexymbol però sóc alta, 67 kg, morena cabell llarg i ulls blaus.  Al nas porte un pierszing però molt menut i  m”agrada portar robes amples com xandals i sabates esportives però a l”hora de fer una entrevista  porte sabates amb tacó amb roba elegant i maquillatge suau a la cara. En definitiva tinc bona presencia. A més tinc de naixement una paràlisis facial que me impedeix realitzar gests d”expressió facial com es somriure, guinyar un ull o fer cara de pomes agres.
Em sembla que no es ningú obstacle per a pensar, escriure, treballar, ni per a parlar . . .en fi per a res.  Jo vull deixar en el aire aquesta pregunta ¿el meu problema amb els treballs tindrà algú tipus de relació amb la meua paràlisis facial? Potser que les persones que me entrevisten pugan observar algú gest en mi que no sap que es per que no es res cridaner però per això . . .

No sap res resposta, li trobe un gust amarg a la meua història jo no estic plegant pietat tants sols ofereix els meus serveis remunerats. No es tan difícil. No cal dir que totes les persones que lliguen mi relat no queden indiferents abans la fulla de paper i si es troben amb algú cas de les mateixes característiques han de denunciar això donant a conèixer a la gent el problema, no es un problema que tants sols ocorre a una persona, no estimat lector a vosté també et pot passar si algú dia el finalitza el contracte o la fàbrica tanca les seues portes per a sempre. A més no tenim que tindre vergonya si no ens accepten en ningú treball, no es culpa teua. Jo al principi estava acomplexada per que estava creguda que era jo que no parlava bé o que el meu vestuari no era a la moda, no ho se!!!  Ara no em sembla això per que la experiència et dona la saviesa i he observat moltes irregularitats, per asi anomenar-ho.
Jo a soles no puc ser res tants sols fer-lo públic com ara mateix però tots junts tenim d”actuar i rebutjar aquestes injustícies socials que a tots, escoltar-me bé a tots, ens afecta.
Prou !! Ja n”hi ha prou de fer el ximple i a més qui tinga cucs que pele fulla però tots junts a defendre els nostres drets !!!!!!!

Bon dia a tots i moltes gràcies per llegir el meu relat.
                                                Ciutadana de València.

20 abr. 2013

Agradecimiento a Invitaciones eventos solidarios

Agradeceros a muchos que me enviais vuestras invitaciones a eventos solidarios y causas benéficas. Soy gran seguidora innata de muchas causas benéficas me encanta la gente solidaria y el gran apoyo y ayuda social que se consigue con ello.
Agradecer de corazón toda la labor de cientos de personas hacen dia a dia porque su labor es bajo mi punto de vista imprescindible.
Evidente es que por motivos de distancia y de tiempo no puedo acudir físicamente a muchas de vuestras invitaciones pero sabeis que no os olvido. 
Un gran saludo!!!    

Diferencias entre homicidio y asesinato

Estos términos a pie de calle solemos confundirlos o más bien no sabemos su significado exacto. Son dos términos que aunque muchos se confundan son muy fáciles de diferenciar ya que el asesinato es un delito con premeditación y con alevosía, y en el homicidio no tienen que concurrir estas circunstancias. Esta explicación ha sido muy breve y muy sencilla pero seguro que comprensible por todos.

Mi último reto, Servicios Sociales Penitenciarios


Recientemente he colaborado una temporada con Servicios Sociales Penitenciarios.
Ha sido a nivel personal y laboral increíble. Solo tengo palabras de gratitud y agradecimiento tanto a los profesionales que han colaborado conmigo y me han enseñado todo sobre el funcionamiento interno del centro de insercion social (CIS) penitenciario, como a los usuarios con los que he podido trabajar.
Lo que más ha llamado mi atención es la gran humanización y respeto de los profesionales tienen hacia los usuarios de estas instituciones. Estamos acostumbrados a ver muchas películas americanas y yo tenía un concepto muy equivocado de lo que suponía una prisión por dentro. No podría decir nada negativo de esta experiencia laboral.
Gracias!!